La Llei orgànica d’igualtat surt il·lesa del Tribunal Constitucional

Marta Neira
Article publicat al Masnou Viu de gener – febrer 2008

La Llei d’igualtat, que estableix, entre d’altres aspectes, la paritat a les llistes electorals, es va estrenar amb les darreres eleccions municipals del 27 de maig de 2007.

Recordo que, quan Eduard Gisbert em va proposar formar part de la seva llista, li vaig contestar que no aniria en una llista que no fos paritària. Ell va compartir amb mi aquesta necessitat. Unes setmanes més tard s’aprovava la Llei d’igualtat. La Llei d’igualtat no només és necessària, sinó imprescindible. Ara bé, les feministes sabem que cal fer un pas més endavant i que les llistes han de ser en “cremallera” per garantir una presència realment equitativa de les dones en la política. Seguirem treballant i ho aconseguirem, perquè la societat avança inexorablement cap al futur, futur que ha de comptar activament, tant en la política com en qualsevol altre àmbit, amb les dones, tradicionalment i injustament marginades.

I mentre la societat avança, al PP no se li va acudir res més que portar la Llei de la igualtat al Tribunal Constitucional. En realitat és el que acostuma a fer amb totes aquelles lleis que li semblen “perillosament” progressistes i, és clar, la Llei d’igualtat no se’n podia lliurar. El PP volia aturar la paritat, però no ho ha aconseguit.

El Tribunal Constitucional, en resoldre el recurs, ha declarat que la fórmula establerta per la Llei d’igualtat per a la paritat (no menys del 40% ni més del 60% de cap dels dos sexes) és plenament constitucional. La Llei surt il·lesa del Tribunal Constitucional, malgrat la voluntat del PP de boicotejar-ne qualsevol avenç social.

Ara, cal garantir que als òrgans de decisió, tant de l’Administració pública com de l’empresa privada, es respectin els percentatges d’equilibri que marca la Llei d’igualtat. Des de la Regidoria de la Dona iniciarem un treball de divulgació de la Llei d’igualtat especialment dirigit a les empreses, per tal de promoure el disseny de plans d’igualtat.

I continuarem treballant per la sensibilització de la població vers la igualtat entre dones i homes. Volem combatre el masclisme, perquè dificulta la superació del model patriarcal de la nostra societat, model que alimenta les diferències i que dóna la preeminència social als homes. Prova d’això són les diferències salarials segons el gènere per a un mateix càrrec o la sobrecàrrega de treball de la majoria de les dones, que suporten el pes de les tasques domèstiques i la cura dels fill/es.

Aquests aspectes limiten enormement la promoció professional de les dones, que es veuen abocades a una doble jornada laboral no desitjada, sinó imposada, perquè una bona part dels homes no assumeixen la part de coresponsabilitat que els pertoca.